Páginas

Entradas populares

miércoles, 24 de agosto de 2011

Nota XVI - La sèrie 65 - 79 de TUSA


Els quinze vehicles que formaren la sèrie 65 – 79 de TUSA eren autobusos Pegaso Monotral 6035-5. Es posaren en servei el 1977. Aquesta sèrie va ser la més nombrosa de TUSA.
El cotxe 68 estacionat a la vora de les cotxeres del carrer Guifré. Badalona, gener de 1983.
El seu aspecte exterior trencava la imatge habitual dels vehicles de la companyia, que fins aleshores lluïen el color blau cel per sota de les finestretes i el color crema a la part superior. En els nous autobusos predominava el color crema, amb franges blaves. Una altra novetat era que les portes s'obrien gràcies a dues fulles basculants, en lloc de les quatre fulles plegables habituals. Els vehicles també portaven l'escut de Badalona a la part davantera. 
El cotxe 70 a l'avinguda Martí Pujol, cobrint la línia B26. Badalona, abril de 1983.

El cotxe 79, a la plaça de Roca i Pi, davant de l'estació de RENFE, antiga terminal de la línia B26. Badalona, novembre de 1983.

El cotxe 72 circula pel carrer Roger de Flor cobrint la línia 4, en direccio a Llefià. Gener de 1984.



Un autobús de la sèrie circula per la carretera de Canyet, en direcció a Can Ruti. Setembre de 1985.
 
Quan es creà TUBSAL tota la sèrie continuà en servei, fins que el 1986 entraren en servei els 32 Pegaso 6038 de la sèrie 8601-8632. Llavors només van romandre en servei cinc vehicles, que progressivament van ser pintats de groc i blanc i renumerats: 7757 (ex-79), 7758 (ex-77), 7759 (ex-75), 7660 (ex-70) i 7661 (ex-66). Aquests cinc autobusos van ser retirats de servei el 1992. 
El cotxe 77 cobrint la línia BM a la Via Augusta. Badalona, abril de 1988.

El cotxe 79 cobrint la línia B27 a la Via Augusta. Badalona, juny de 1988.

El cotxe 7759 (ex 75 TUSA) cobrint la línia B28 a la Via Augusta. Badalona, agost de 1988.

El cotxe 7660 (ex-70 TUSA) cobrint la línia B30 a Canyadó. Badalona, agost de 1989.
El cotxe 7759 (ex-75 TUSA) a l'Arc de Triomf, cobrint la línia B25. Barcelona, juny de 1992.
 
Alguns dels vehicles retirats el 1986 van ser venuts a l'Empresa Rué, de Castelldefels. Altres van ser desballestats. 

Un dels autobusos venuts a l'Empresa Rué cobrint un servei Castelldefels-Barcelona, a la plaça de la Universitat. Barcelona, juliol de 1989.

Un dels autobusos venuts a l'Empresa Rué cobrint un servei Castelldefels-Barcelona, a la plaça de la Universitat. Barcelona, juliol de 1989.

Els cotxes 67 i 74 apartats al solar de les futures cotxeres de Pomar. Badalona, juliol de 1986.

Els cotxes 62 i 68, en procés de desballestament a les futures cotxeres de Pomar. Badalona, juliol de 1986.
 

lunes, 15 de agosto de 2011

Nota XV - El tramvia 2 de Tiana


L'any 1912 es construí la carretera que uneix Montgat amb Tiana. Ràpidament es va pensar en instal·lar-hi una línia de tramvia elèctric que facilités l'accés dels habitants de Tiana a l'estació de tren de Montgat. Es va crear la companyia Tramvies Elèctrics del Litoral Català S.A. (TELCSA) que va construir les instal·lacions. El dia 1 de novembre de 1916 es va inaugurar el servei. 

Viatge inaugural del tramvia Montgat-Tiana (Foto: arxiu ajuntament Tiana)
El temps invertit en el trajecte era de 15 minuts a la baixada (Tiana-Montgat) i 20 a la pujada. El preu del viatge era de 40 cèntims pel trajecte Montgat-Tiana i de 30 cèntims pel recorregut invers. Hi havia altres tarifes de 10 i 20 cèntims per a recorreguts intermedis i abonaments de 25 viatges, al preu de 8,75 pessetes per a la pujada i 6,25 pessetes per a la baixada. L'horari era bastant irregular. La idea primitiva era que el tramvia enllacés amb els 25 trens diaris en direcció a Barcelona i altres 25 en direcció a Mataró que paraven a l'estació de Montgat, amb una freqüència aproximada de 30 minuts. Però a la pràctica es va veure que amb 14-15 viatges a l'hivern i 18-19 a l'estiu era suficient per a les necessitats del usuaris. El servei s'iniciava a les 7 del matí i finalitzava a dos quarts de deu del vespre. Quatre viatges coincidien amb els horaris d'entrada i sortida de les fàbriques.

El servei es feia amb dos cotxes que es creuaven a mitat de la línia, que era de via única. El material mòbil es composava de tres cotxes motors (1-3) i un remolc (R-4). Al llarg de la seva vida activa, els tramvies a penes van patir reformes. Els anys de la postguerra foren especialment durs pel tramvia. Tant els cotxes com la línia patiren el desgast dels anys de servei sense a penes manteniment, fet que va provocar que a mitjans dels anys cinquanta només el cotxe 2 es trobés en condicions de circular. El servei es prestava amb dificultats. Donat que la companyia estava descapitalitzada, es va posar a la venda. Va ser adquirida el 1945 per l'Empresa Casas de Mataró, que ja explotava diverses línies d'autocar que unien poblacions del Maresme amb Barcelona. Amb la nova entrada de capital el servei va millorar una mica, però de nou la línia va generar pèrdues. A més, els accidents eren freqüents per les males condicions de les vies. Un estudi de viabilitat recomanà la reconversió de la concessió de tramvia en una altra d'autobús. Finalment, el 30 de setembre de 1955 la línia va ser clausurada. 

Accident del tramvia nº 2, 1951 (Foto: Fernández)
 
Els tramvies, en un magatzem del Clot. (Foto: Col·lecció J. Ibáñez)

Els tramvies van ser adquirits per un ferraller que els portà a un magatzem del Clot, a Barcelona. Posteriorment van ser venuts a un hostaler que els va convertir en bars i els va emplaçar a diferents indrets de Castelldefels. 

Castelldefels, setembre de 1979
El 1980 un dels tramvies va canviar de propietari i va ser portat a Masquefa, on va ser localitzat pel l'ajuntament de Tiana, que el va comprar per 100.000 pessetes. El vehicle va ser portat a Tiana, on arribà el 1992, amb la intenció de restaurar-lo.

El dia 16 de setembre de 1996, festivitat de Sant Cebrià, patró de Tiana, el tramvia nº 2 de l'antiga línia Montgat – Tiana, completament restaurat, va ser instal·lat com a monument a l'avinguda Joan Garí de Tiana. 






Diverses imatges del tramvia, acabat de restaurar, en un estat esplèndid. Octubre de 1996.
 
Malauradament, al llarg del temps el vehicle, sense cap protecció, va patir tota una sèrie d'actes vandàlics -pintades, grafitis, robatori de peces del seu interior, trencament de vidres- que el van deixar en un aspecte lamentable, entre la desídia i la indiferència de tothom, ajuntament inclòs. 



Diverses imatges del tramvia l'any 2006, ja en un estat de degradació important. 5 de març de 2006.




Finalment, el tramvia en un estat ja lamentable. 2 de març de 2008.

Finalment, l'any 2010 el tramvia va ser retirat del seu emplaçament.

Bibliografia:
El tramvia de Montgat a Tiana
Ferran Armengol, Miquel Àngel Haro, Eugeni Luque, Carles Urquiola.
L'aixernador edicions, Argentona, 1994.

Revista CARRIL, nº 35.

domingo, 7 de agosto de 2011

Nota XIV - 1958

Informacions vàries sobre el transport públic al Barcelonès Nord durant l'any 1958, extretes de la Revista de Badalona:

1 9 5 8


       El Ple de l´Ajuntament del dia 2 de gener de 1958 va aprovar l´itinerari, l´horari i les tarifes que havien de re­gir en el servei de transport urbà per mitjà d´autobusos que TUSA havia d´establir a Badalona.


     També al mes de gener es van establir vàries pa­rades de taxis a Badalona, amb la seva corresponent placa i telèfon, encara que habitualment hi havia manca de cotxes.


     La Plaça de Pep Ventura s´omplia de fang cada cop que plovia, cosa que feia que els passatgers del tramvia baixessin sobre un autèntic fangal.



Autobús Aclo nº 410 preservat per TMB. Aquests autobusos cobrien originàriament la línia BS. Posteriorment van ser substituïts pels Chausson, Barcelona, maig de 1981.
A inicis de 1958 es van retirar de la línia BS els auto­busos Aclo de dos pisos de la sèrie 400, cosa que va motivar algunes protestes per part dels usuaris. En els autobusos de dos pisos tots els viatgers tenien el seient assegurat, el que feia que fossin prou apreciats pels passatgers. El servei que­dava ara en mans dels Chausson, que fins aleshores havien cir­culat alternats amb els Aclo, i que no eren sant de la devoció dels usuaris, degut a les apretures en que es veien obligats a viatjar. També eren criticades les brusques manio­bres dels conductors, així com les dificultats dels cobradors ambulants per cobrar el bitllet a tots els viatgers. A l´habi­tual mal servei d´Urbas calia afegir la manca de senyalització de les parades. A la Plaça d´en Pep Ventura no hi havia cap pal de pa­rada, i al ca­rrer del General Primo (Francesc Layret) només existien els de la vorera nord, en direcció Barcelona.

Autobús Chausson nº 59 d'URBAS, preservat i restaurat per TMB. Aquests autobusos de fabricació francesa, similars als que circulaven per París en la mateixa època, van substituir als Aclo en el servei de la línia BS. Barcelona, juliol de 2009.

Interior de l'autobús Chausson nº 59 d'URBAS, preservat i restaurat per TMB. Barcelona, juliol de 2009.


     El mes de febrer es van iniciar els treballs de desmante­llament de les vies del tramvia a la secció que havia quedat fora de servei. Es va començar per desmuntar els desviaments del carrer 27 de Enero (Francesc Macià) i l´entrada d´Alfonso XIII. Es va demanar també el desmantellament de les vies de la línia 44 fins a Montgat, que també havia deixat de funcionar, però aquests treballs trigarien més en iniciar-se.


     El 17 d´abril es va produir un greu accident tramviari al barri d´Artigues. A les 7.10 del matí, en creuar-se dos tram­vies de la línia 70, dos passatgers que viatjaven agafats per fora de les portes al vehicle direcció Barcelona van ser en­ganxats pel vehicle direcció Pep Ventura. Rafael Ruano Gimé­nez, de 43 anys, va resultar mort a l´acte. Juan Martínez Mar­tínez, de 57 anys, va quedar ferit de gravetat. Va ser tras­lladat a la Residència Francisco Franco de Barcelona (Vall d' Hebró), on va morir a les poques hores d´ingressar.


     El 14 de Maig va entrar en servei la primera lí­nia de TUSA, que feia el trajecte entre l´Estació i el Passeig de Cristo Rey. Les parades terminals es trobaven a la Plaça de Roca i Pi i a la cantonada del Passeig de Cristo Rey amb el Carrer Calderón de la Barca.


     En el viatge inaugural ocuparen plaça als vehicles els tinents d´alcalde senyors Serrano, Antoja, Estapé, Barriga i Tejedor; el regidor senyor Borraso; l´arxiprest de Badalona, senyor Juan Miguel; el mossén de Nostra Senyora de la Salut, senyor Miguel Espinosa; el president del consell d´administra­ció de l´em­presa TUSA, senyor Francisco Suñer; l´advocat de l´empre­sa, senyor Bade­nes; l´enginyer municipal, senyor Fran­cisco Teixi­dó, a més d´altres directius de TUSA i els repre­sentants de la premsa local i corresponsals dels diaris de Barcelona. Davant del temple provisional de la Salut l´arxi­prest va beneir els vehicles. El vehicle inaugural va cobrir el trajecte en 18 minuts, en­tre les 17.55 i les 18.13. El con­duïa el xofer senyor Fran­cis­co Rosich Carrera; la cobradora fou la senyoreta Ramona Sal­vany.


     Estava previst que els cotxes circulessin amb una fre­quència de 20 minuts des de les 6 del matí fins les 10 de la nit els dies feiners, de les 6 a les 22.30 els dissabtes i de les 8 fins les 22.30 els diumenges i festius. El preu del bit­llet era d´una pesseta. La seu social de TUSA es trobava al carrer Indústria números 206-208.


     El mes de Juliol, la línia va patir una petita variació. Els autobusos van deixar de circular pel carrer Baldomer Solà; des del carrer Roger de Flor, pel carrer Guifré, arribaven a l´avinguda Sant Ignasi de Loiola, i a l´inversa.


     Al mes de Juny es va produir el descarrilament d´un tren a la via del carrer de Santa Madrona. Un cotxe "Cos­ta" de fus­ta va sortir de la via, encara que no es van produir desgràcies personals.        

     L´Empresa Casas volia crear una línia d´autobusos entre Barcelona i Vilassar de Dalt, població coneguda durat el fran­quisme com San Ginés de Vilasar. La Comissió Municipal Perma­nent, en sessió feta el 23 de Juliol de 1958, va informar al Cap d´Obres Públiques de Barcelona que l´Ajuntament no tenia res en contra de l´establiment de l´esmentada línia.

    El servei de la companyia Urbas seguia generant queixes. Queixes contra els cobradors de la línia BS, que mai tenien prou xavalla per a retornar canvis i es quedaven per ells el que tenien que retornat a l´usuari. Aquesta actitut no era general entre els cobradors d´Urbas, sino que corresponia a dos treballadors concrets, tal com esmentava la Revista de Badalona al número 909.


     Queixes també per la poca informació que portaven els vehi­cles de la com­panyia de la línia que cobrien -BS, AM i Badalona-Ocata, més tard cone­guda com AO-. Només portaven el nom i el trajecte al caixetí de línia situat sobre el parabri­ses. Repe­tidament es demanava que es posès un altre indicador a la fi­nestreta situada al costat de la porta d´entrada, ja que, de vegades, alguns passatgers pujaven a un autobús que no era el seu perquè havien arribat corrents a la parada, sense temps de veure la part davantera de l´autobús.


     Malgrat tot, un gest de la companyia li va valdre un elo­gi a la premsa local. La Revista de Badalona va resaltar en el seu número 915 el detall d´Urbas de posar en servei la nit del dia 17 de setembre de 1958, després d´un aiguat que va deixar sense servei la línia 70 de tramvies, tres autobusos de reforç a la línia BS, que estaren en servei fins ben entrada la mati­nada.
Unitat elèctrica de la sèrie 600 de RENFE, posteriorment numerades dins la sèrie 436, circulant per la Rambla. Aquests automotors elèctrics van ser posats en servei el 1958, en electrificar-se les línies Barcelona-Mataró-Massanet i Barcelona-Granollers-Massanet. Badalona, desembre de 1982.


     El dia 1 d´agost va quedar totalment electrificat l´ano­menat "vuit català" de RENFE, en entrar en servei el tram Arenys de Mar-Massanet. Set unitats de la sèrie 600 (sis en servei i una en reserva) van ser destinades a la línia de la costa Barcelona-Arenys de Mar-Massanet, i a la línia de l´in­terior Barcelona-Granollers-Massanet.


     El servei de la primera línia de TUSA s´anava desenvolu­pant correctament, encara que les parades no estaven senyalit­zades.


     Al mes de novembre es van organitzar les cues al carrer Trafalgar, terminal de la línia BS a Barcelona. Un empleat de la companyia Urbas es cuidava de vigilar que ningú es colès. Els dies 24, 25 i 31 de desembre, i el dia 5 de gener de 1959 la companyia va mantenir servei extraordinari du­rant tota la nit, mantenint la tarifa nornmal.


     Pel que fa a les línies de Trolebús de Tramvies de Barce­lona que arribaven a Santa Coloma, les que estaven en servei l´any 1958 eren:



     * FS: Ronda San Pedro-Urquinaona-Ali Bey- Paseo San Juan-

           Caspe-Carlos I-Consejo de Ciento-Meridiana-

           Valen­cia-Clot-Sagrera-San Andrés-Malats-Torras y

           Bages- Carretera de Santa Coloma-Plaza Nacional.



     * FI: Fabra y Puig-San Andrés-Torras y Bages-Carretera de

           Santa Coloma-Plaza Nacional.



     La xarxa de trolebusos de Tramvies de Barcelona es supri­miria deu anys més tard, el 1968.